dimarts, 22 de febrer de 2011

Escrit de presentació del bloc

Com a simples ciutadans del món, l'encontre amb un nen psicòtic  o amb un nen autista ens conmou, ens sotragueja. Com a clínics que treballem amb ells, ens qüestiona al nivell bàsic del mateix abordatge (qui és qui; què és qui; què és què), però, a més, com a psicoanalistes ens col·loca en els límits del que la mateixa psicoanàlisi prova de donar raó: l'aparició -o no!- del subjecte.


Aleshores, que dins del Grup d'estudi i recerca: Clínica, Infància, Adolescència i Psicoanàlisi, uns quants ens hàgim decidit a llegir, a investigar, a escriure, però sobretot a compartir en un debat obert les nostres inqüietuds i troballes sobre les psicosis infantils i els autismes, no és res estrany -segur que n'hi ha molts d'altres. 

Potser la particularitat d'aquest “grup” ve definida, en primer lloc per la seva posició de partida: som psicoanalistes, i més específicament, lacanians, del camp lacanià -la qual cosa no vol dir que fem el sord davant aportacions provinents d'altres orientacions; en segon lloc provenim de l'experiència clínica -la qual cosa no exclou que siguin benvingudes les aportacions derivades del treball que no és específic de les psicosis infantils o dels autismes, només faltaria!: no coneixem experiència clínica directa de Lacan amb l'autisme, i en canvi és de les seves elaboracions d'on prenem la orientació, i no només pel poc que diu sobre l'autisme!; i en tercer lloc, en l'espai en què ens trobarem habitualment serà aquest blog -això no exclou tampoc que no ens reunim algun dia, o que puguem fer alguna jornada. Aquest serà l'espai de trobada on posar en comú lectures i escrits, i on poder-los debatre.

De moment tenim algunes línees d'interès singulars en la clínica de l'autisme: què hi ha de l'al·lucinació auditiva en el nen autista, i del “perceptum” del que parla Lacan? És possible, per la intervenció de l'analista, que es pugui constituir un subjecte al·lienat a l'Altre pel llenguatge? Què en podem extreure dels testimonis dels autistes adults que han aconseguit explicar-se?